Moltes vegades no cal
buscar enemics a l'exterior: els veritables lladres d’energia son al nostre
interior, provenen d’una actitud errònia davant del món, davant les emocions
que aquest ens provoca.
El primer que hauríem de
saber és que la nostra actitud davant d'un determinat problema farà que aquest
augmenti i amplifiqui, o bé que es moderi i disminueixi. El remolí d'ansietat i
desgast psíquic deriva en una aparent disminució de la energia interior.
Bram Stoker, creador del
famós "Dràcula" deia: "Un vampir mai pot accedir a la seva llar,
a menys que vostè li presti el seu consentiment i el convidi prèviament a
entrar".
Tenim
el lliure albir d'escollir les nostres pròpies decisions i actituds. De manera
que podem obrir la porta de la nostra ment als suposats problemes de l'exterior
o tancar perquè sigui un reducte impenetrable a l'hostilitat. La realitat
objectiva és que nosaltres som el resultat final del que pensem.
Tenim el costum de
recrear-nos en l'observació morbosa de la nostra "caixa de Pandora" psíquica amb
massa freqüència. Sabem, per experiència i vivències adquirides, que una
determinada actitud no ens beneficia, però, tot i això la potenciem i
amplifiquem, donant per fet que "les coses no poden ser d'una altra manera".
En aquestes circumstàncies la nostra actitud personal continua sent errònia. Quan
ens identifiquem amb el malestar d'una situació que ens resulta desagradable,
estem generant una pèrdua d'energia que en cap moment ens està beneficiant. Això
pot provocar un desgast brutal, és evident que si volem solucions pràctiques
per sentir-nos millor, una reacció emotiva inversa ens permetria un moviment
que, en aquest cas, seria d'activació i càrrega.
Un altre gran lladre d’energia
és la dispersió i aquesta, de vegades, la produeix la por. La por a perdre el
que tenim: sigui real o desitjat.
Imagineu un gran jardí i una
màniga de regar. Voleu regar els rosers, que els teniu al lloc més distant de
la presa d’aigua. La vostra mànega, però, no és prou llarga, queda a dos metres
dels rosers i a més es plena de petits forats (forats: això es pot millorar,
i a més podria fer..., encara no està acabat, no estic preparat, tinc moltes
idees que afegir-hi... aneu pensant en els vostres petits forats...). La pressió
de l’aigua serà suficient per arribar als rosers? NO! I tot el camí fins allí
queda empantanegat...
Enfoquem-nos en el que
volem, per què ho volem i quan ho volem i concentrem tota la nostra energia en
això. Un cop hem arribat allí on volem arribar, sempre ho podrem millorar, perfeccionar
i canviar si el final no és el desitjat. Si mai arribem al final... els rosers
es moriran...
Com podem incrementar
aquesta energia? Quines fonts d'alimentació tenim disponibles per a això? La
resposta és simple: mitjançant l'absorció d'impressions positives, tantes com
puguem! I liderant la Por.
Us linko aquí un parell d’entrades
anteriors ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada